Navego.
Navego pel temporal de les paraules.
On l’embat de cada Ona
revolta la meva ànima atormentada.
Arribarà la calma
arribar a la mar Serena.
(a Tu, A.C. que et manllevo les paraules.)
jordi keerl
tot observant la mar
Estiu – 2.009
dilluns, 27 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Navegar és, sens dubte, iniciar itineraris cap a l'enllà. Els mots són sempre una tempesta que ens fa viure en el present, entre la lògica retrospectiva d'un record (no sempre bo, d'aquí l'ànima atormentada) i la lògica prospectiva d'un somni (sempre optimista, la voluntat d'arribar a la mar serena). L'Ona és el fruit del viatge, de la navegació intermitent, dels dalt-i-baixos existencials. Un poema que amb sis versos resumeix els estadis de la condició humana. Felicitats, Jordi!
les metáforas del mar son les que mes m'agraden per aproximar les emocions i les formes racionals per equilibrar el meu espirit si el meu cap no para de maquinar amb arxius erronis.
gracies Jordi per escriure i continua publicant !
Publica un comentari a l'entrada