Des de l’abstracte
o el real
Sincer, banal o pecat venial
què més dóna
Tant se val.
Fruit de l’esquitx
Un desig.
Tempesta, tro
en acabat la serenor.
Així, un dia qualsevol
com qui la cosa no vol.
Amb sort potser ens trobem
potser ens veiem
ens abracem
Besem
Però, només…… amb sort
jordi Keerl
(tot passejant el quisso)
Primavera-2009
dilluns, 8 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La destresa de l'atzar sempre dóna els elements propicis per al somni, la fortuna i l'esclat. Des de l'art o des de la vida, allò fugisser pot transformar-se en un desig concret o en una ventada de vent. Un poema d'enhorabona,
Publica un comentari a l'entrada